Me and the Bees

escenari: 

  • minimúsica

Una explosió pop en la qual ritme, melodia i soroll s'enreden regirats a la recerca de la cançó rodona. Ara que la paraula indie sembla indicar menys coses que antany. I que les que indica són poc excitants, més aprop de la foto fixa que de l'escombratge o del travelling, discos com "Mundo fatal" es desitgen com un cop d'aire fresc necessari i valuós. On va quedar tota aquella llibertat estilística, aquell gust per l'experimentació o aquell sa esdevenir suïcida que va ser norma en els anys vuitanta i primers noranta? Tot això es respira aquí, però sense nostàlgia. Bé, potser una miqueta, la justa i necessària.

Després de la marxa d'Eli Molina i la incorporació de l'ex Surfing Sirles Guillem Caballero als teclats (de moment només per a l'enregistrament), Me and the Bees han ajustat els contrapesos i replantejat la ruta. El seu nou so combina a la perfecció l'accessible d'unes melodies sempre enganxoses (i aquests cors que eleven totes les tornades, com els de “Like We Were Young” per exemple) amb els racons complexos i fins a estridents de la guitarra de Carlos Leoz , ara més present, i els àcids teclats de Caballero, que també participa a les veus.